Ho vaig escriure fa un temps parlant de Barcelona, però ara ho tornaria a signar sense cap problema passejant per Tel Aviv. Et mires aquests carrers nous i familiars alhora i salten les espurnes, però hi ha tantes coses que miren amb tu, des de les quals mires... I el sentit, com una trampa parada, t'espera sempre al sofà de casa amb el seu somriure temptador, també familiar. Sortir i mirar. Sortir a mirar. Mirar i tornar. Tornar a mirar.

Foto de Tanit Plana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada