De poques ciutats se'n sap el dia exacte que van ser fundades. De Tel Aviv sí. L'onze d'abril de 1909 (l'any de la reelecció de Prat de la Riba com a president de la Diputació i, al juliol, de la Setmana Tràgica), unes desenes de famílies jueves de Yafo/Jaffa es van aplegar a les dunes a tocar de la platja, al nord de la vila vella, per tal de repartir les parcel·les del que havia de ser una nova ciutat, la primera ciutat hebrea moderna. I com que no acabaven de posar-se d'acord en el repartiment, Akiva Arieh Weiss, un dels emprenedors, va agafar seixanta conquilles grises i seixanta conquilles blanques, va escriure el nom dels participants en el sorteig a dins de les conquilles blanques i un número de l'u al seixanta a les grises i va anar posant juntes conquilla blanca i conquilla grisa i, així, distribuint les parcel·les entre les famílies aplegades. I en tenim la foto. M'agrada evocar-la en passejar per la platja i el passeig marítim d'ara, tan "moderns" que podrien ser a qualsevol banda. Hi veig no aquests surfistes i turistes i passejadors de gossos sinó un grup de gent amb vestit llarg i sabates i barrets fundant una ciutat drets sobre una sorra que potser venia (o ve) del mateix fons que la que el mateix matí d'abril s'enganxava als peus d'un adolescent Salvat-Papasseit assegut a la platja de la Barceloneta, mirant-se somniós el mar cap a llevant mentre amb els dits juga amb unes petxines i potser pensa ja alguna cosa com ara Volves de zèfir / sonorants ones verdes: / la Primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada