AIXÒ HA ESTAT TOT (TODA RABBA)

DES DE GIRONA

Una altra torna de la peça a L'Avenç ha estat assabentar-me que l'exalcalde de Girona (i avui conseller) Joaquim Nadal té publicat dins dels seus Quaderns de viatge (CCG, 2006) un molt recomanable "Viatge a Israel" d'abril de 1989, ara fa vint anys (hi anà amb altres responsables municipals convidat pel llavors alcalde de Jerusalem, Teddy Kollek). El text conté les ombres de Samuel Hadas i de Bonastruc de Porta (a Israel Ramban, el rabí Moshe ben Nahman), bones frases-llampec ("Aquesta Terra Santa és reconsagrada"), apunts dels discursos polítics escoltats (com ara la distinció de Shimon Peres entre oily countries i holy countries), algun entranyable pessic local (com quan es compara el llac de Tiberíades amb Banyoles) i una breu i despietada mirada al Sant Sepulcre:

El xoc més fort és el Calvari mateix i l'església del Sant Sepulcre. L'acumulació de mal gust i mesquineses de dos mil·lenis han matat qualsevol tendresa bíblica de la història. Si conservés la fe, estem en un lloc ideal per perdre-la. Josep d'Arimatea o Maria Magdalena podrien arrencar a córrer.

   Joaquim Nadal

LLIMONERS I PODRIDURA

L'aparició a L'Avenç d'una tria de les entrades d'aquest Far ha generat alguna torna esplèndida. Vicenç Pagès, per exemple, que té a les llibreries i a les llistes de vendes Els jugadors de whist, m'envia un fragment d'una carta de Flaubert on apareix Jaffa. I, amb el seu permís, la tradueixo i la transcric:

Tu em dius que les xinxes de Ruchiouk-Hânem te la degraden; en canvi, això és el que a mi m'encantava. La seva olor nauseabunda es barrejava amb el perfum de la seva pell impregnada de sàndal. (...) Això em recorda Jaffa, allà on, en entrar-hi, vaig sentir l'olor dels llimoners i la dels cadàvers; el cementiri enfonsat deixava veure els esquelets mig podrits, mentre que els arbustos verds gronxaven sobre els nostres caps els seus fruits daurats. No et sembla que aquesta poesia és completa i és la gran síntesi? Tots els apetits de la imaginació i del pensament assaciats a la vegada. [GF]

[Aquí teniu (en anglès) la transcripció d'alguns apunts bastant festius del Voyage en Egypte de Flaubert.]

IN IERUSALEM

Requiem æternam dona eis, Domine,
et lux perpetua luceat eis.
Te decet hymnus Deus, in Sion,
et tibi reddetur votum in Ierusalem.

                            (Inici del Rèquiem)

VENIR

Tots dos personatges, que han tingut paper de protagonistes al conflicte d'aquestes terres, han acabat fent un gir important a les pròpies vides i fent-lo fer a les de les seves comunitats, i ara proposen junts una manera diferent d'ajudar que algun dia sigui possible pensar en la possibilitat que algun dia etc. Venir aquí. Veure, escoltar, moure's, gastar, somriure, demanar, escoltar, esperar, venir. Venir-hi.

COMUNICACIÓ MEDIADA

Via el Gazophylacium, i amb l'ajut dels Monty Python, aquesta divertida il·lustració dels problemes d'anar pel món mirant de fer-se entendre amb llibret de conversa pel mig.

LA VIDA A JERUSALEM (i 3)

[La vida a Jerusalem (2)]

(...) Tot plegat és una fira constant dels més variats colors, en la qual van i vénen i s'empenyen totes les races i totes les creències del món: cristians, hebreus, musulmans i jueus. Hom veu passar etíops i egipcis de lent i despitat caminar; jueus amb els seus llargs rinxos de cabells en tirabuixó, que els cauen damunt de la galta a banda i banda de la cara i els surten de sota un barret negre d'ales amples; sacerdots grecs d'untosa cabellera, coberta en part per un alt bonet cilíndric; capellans armenis i coptes i frares franciscans, en contínua barreja amb esvelts palestinencs que llueixen llurs factans ratllats i les còfies desplegades, entre llampants cordons argentats que els cauen damunt les espatlles, i dones musulmanes vestides de negre o blanc, amb la cara tapada amb un vel negre o florejat, passen com fantasmes, i d'altres que van descalces per lluir arets de plata als turmells, vestimenta brodada de llampants colors i penjarelles de monedes d'or i d'argent al cap i al coll, les quals serveixen de marc a una cara bruna de color de vori, i a un cabell lluent i greixós, negre com l'atzabeja. I tots els colors són pintats en aquesta corrua de gent de gust estrafalari, i totes les llengües tenen ressò en aquests carrers de Jerusalem, i totes les religions hi són practicades amb ver fanatisme.

Aquí viuen mils i mils de ser humans sense res que els alegri l'existència, en el més lamentable atordiment; per això no té res d'estrany que àrabs i turcs i assiris i grecs passin tot el dia asseguts a terra, encreuats de cames, amb la boquilla del narguilé entre les dents i el cafè turc en xicres diminutes al davant, i que les mateixes dones, amb els seus tatuatges blaus i les seves diademes, no trobin altre consol que el pas del narguilé de boca en boca, dintre les quatre parets de casa seva.

Aquesta vida que bull sota un sol que dissimula la brutícia del l'orgullós beduí, l'abandó del vellut blau del caftan de l'hebreu i la greixor de sota el turbant de l'honorable jeque, només és la crosta que amaga el més tràgic silenci. Enmig d'aquests carrers bulliciosos n'hi ha d'altres de solitaris, i entre aquesta atmosfera netament profana hi ha la religiosa, la cristiana, car a Jerusalem s'escauen els Sants Llocs que criden els pelegrins de tot el món. I si a Jerusalem els musulmans tenen la mesquita i els jueus les seves dues Sinagogues i altres llocs de pregàries, els cristians hi serven 30 establiments religiosos dels llatins, 15 dels protestants, 28 dels grecs ortodoxos, 6 dels armenis, 2 dels coptes, 1 dels sirians i 4 dels abissinis, tots disposats a lloar el Crist que ha immortalitzat aquesta ciutat.

I aquesta és la Ciutat Santa, la capital de Palestina, per on cal viatjar amb la guia de la Fe a tota hora, on els sentits, la imaginació, tots els atractius exteriors emmudeixen. En aquest sòl, avui infecund, només hi floreix la Fe.

Francesc Blasi Vallespinosa, Impressions d'un viatge a Terra Santa (1926)

UNA DE SEFARDITES

Xavier Farré manté un excel·lent bloc sobre traducció i poesia. Avui explica una petita història d'André Aciman amb dues dones al mercat que s'ajusta de ple al nostre panorama.

LA VIDA A JERUSALEM (2)

[La vida a Jerusalem (1)]

(...) La Jerusalem d'avui, sota el pes feixuc d'un etern cosmopolitisme, barreja de totes les races del món i també barreja d'arquitectures medievals i urbanitzacions defectuoses, vol eixamplar-se. És una ciutat que pretén esbotzar d'una revolada el cercle de muralles que l'oprimeixen i vol respirar aires europeus. És per això que, barrejats amb el dromedari i el ruc, circulen brunzents el luxós automòbil i el tren que ve de Jaffa, i precisament per l'indret de la Porta de Jaffa ha començat la reforma encara que lentament, car en aquest indret els carrers són amples i curosament apissonats, les botigues, per bé que modestes, són endreçades i netes i les edificacions modernes. Escadusser, hi ha algun cabaret, un teatre i un cine, les quals diversions cal tancar abans de les onze de la nit, i des d'aquesta hora està prohibit de vendre begudes alcohòliques.

Altrament, a Jerusalem hi ha pols, molta pols, perquè a Jerusalem l'aigua escasseja, car només hi ha la que es recull en les cisternes, i en un any d'eixut com el que ara passen, s'assequen gairebé totes i l'aigua s'ha de comprar cara. A Jerusalem no hi ha tramvies, ni gas, ni electricitat; el llum de petroli és l'únic sol de la nit en la ciutat nova i en la vella també.

Amb tot això, és evident que la vida a Jerusalem té un formidable contrast, produït per l'empremta dels temps moderns, enfront de la deixades dels palestinencs. Totes les il·lusions resten ofegades pel més pregon desengany davant de tants aspectes estrafalaris, però que hom fa el badoc per tal de contemplar-los. La realitat, en el centre de Jerusalem, són els carrers bruts i estrets, amb empedrats relliscosos i plens de llot, en els quals perillen les cames dels vianants. Ací i allà un fragment de columnes i una inscripció mutilada recorden vagament alguna cosa sagrada, i res més.

En aquests carrers una multitud vària circula contradirecció; homes bruns i negres amb turbants, amb caftans, amb espellifades caputxes, empenyen contra la corrent els seus ases tossuts, i altres vegades un dromedari, amb el cap per damunt de tot, movent lenta però inexorablement les seves quatre poetes i rascant les tendes i les persones amb la càrrega que li sobreïx de l'esquena punxaguda, obstrueix el pas dels vianants.

El moviment comercial de la ciutat rau en aquests carrers com foradades, estrets i bruts, curulls de tota mena de gent que passa entre dues rengleres de tendes com barraques, on són exposats els productes envolts en un núvol de pols, mosques i criatures, sota unes veles estripades que pretenen tapar el sol. Molt sovint, un home bru, amb una grandiosa ampolla penjada a l'esquena, us ofereix orxata o llimonada amb un vas únic que hom mai no veu rentar.   [+]

Francesc Blasi Vallespinosa, Impressions d'un viatge a Terra Santa (1926)

LA VIDA A JERUSALEM (1)

La primera vegada que hom visita Jerusalem, rep una fonda decepció, per bé que momentània. Els artistes de totes les epòques, fent córrer la imaginació dintre un idealisme divers, però al cap i a la fi idealisme, han influït en els esperits de la humanitat, creant una aurèola de grandesa i de majestuositat al redós dels Llocs Sants, que s'allunya força de la realitat actual. Tot aquell Jerusalem bíblic s'ensorrà en el més pregon abisme.

Seguint a la ventura pels carrers d'aquesta ciutat, constatem la destrucció i el desgavell evidenciat en tots els aspectes, i com del poderiu de la famosa capital, només resten llegendes i tradicions, les quals, juntament amb la història i la topografia, ajuden a refer en la ment l'antiga Jerusalem. Només així hom pot capir com el trist quadre de la ciutat moderna, correspon al desenrotllament del gran drama bíblic. Jerusalem, centre comú de les religions universals que ha estat en tots els temps, ha estat també teatre de llurs dissidències, i avui encara les impressions que hom rep són deplorables, perquè palesen les contínues lluites entre ells, que empren molt sovint mitjans poc escrupolosos. No en va en aquesta ciutat d'uns 90 mil habitants, hi ha 15 mil musulmans, 50 mil jueus i 20 mil cristians repartits entre grecs ortodoxos, armenis, catòlics romans, protestants, grecs units, coptes, abissinis, assirians i armenis units.  [+]

Francesc Blasi Vallespinosa, Impressions d'un viatge a Terra Santa (1926)