LA VIDA A JERUSALEM (1)

La primera vegada que hom visita Jerusalem, rep una fonda decepció, per bé que momentània. Els artistes de totes les epòques, fent córrer la imaginació dintre un idealisme divers, però al cap i a la fi idealisme, han influït en els esperits de la humanitat, creant una aurèola de grandesa i de majestuositat al redós dels Llocs Sants, que s'allunya força de la realitat actual. Tot aquell Jerusalem bíblic s'ensorrà en el més pregon abisme.

Seguint a la ventura pels carrers d'aquesta ciutat, constatem la destrucció i el desgavell evidenciat en tots els aspectes, i com del poderiu de la famosa capital, només resten llegendes i tradicions, les quals, juntament amb la història i la topografia, ajuden a refer en la ment l'antiga Jerusalem. Només així hom pot capir com el trist quadre de la ciutat moderna, correspon al desenrotllament del gran drama bíblic. Jerusalem, centre comú de les religions universals que ha estat en tots els temps, ha estat també teatre de llurs dissidències, i avui encara les impressions que hom rep són deplorables, perquè palesen les contínues lluites entre ells, que empren molt sovint mitjans poc escrupolosos. No en va en aquesta ciutat d'uns 90 mil habitants, hi ha 15 mil musulmans, 50 mil jueus i 20 mil cristians repartits entre grecs ortodoxos, armenis, catòlics romans, protestants, grecs units, coptes, abissinis, assirians i armenis units.  [+]

Francesc Blasi Vallespinosa, Impressions d'un viatge a Terra Santa (1926)