(...) La Jerusalem d'avui, sota el pes feixuc d'un etern cosmopolitisme, barreja de totes les races del món i també barreja d'arquitectures medievals i urbanitzacions defectuoses, vol eixamplar-se. És una ciutat que pretén esbotzar d'una revolada el cercle de muralles que l'oprimeixen i vol respirar aires europeus. És per això que, barrejats amb el dromedari i el ruc, circulen brunzents el luxós automòbil i el tren que ve de Jaffa, i precisament per l'indret de la Porta de Jaffa ha començat la reforma encara que lentament, car en aquest indret els carrers són amples i curosament apissonats, les botigues, per bé que modestes, són endreçades i netes i les edificacions modernes. Escadusser, hi ha algun cabaret, un teatre i un cine, les quals diversions cal tancar abans de les onze de la nit, i des d'aquesta hora està prohibit de vendre begudes alcohòliques.
Altrament, a Jerusalem hi ha pols, molta pols, perquè a Jerusalem l'aigua escasseja, car només hi ha la que es recull en les cisternes, i en un any d'eixut com el que ara passen, s'assequen gairebé totes i l'aigua s'ha de comprar cara. A Jerusalem no hi ha tramvies, ni gas, ni electricitat; el llum de petroli és l'únic sol de la nit en la ciutat nova i en la vella també.Amb tot això, és evident que la vida a Jerusalem té un formidable contrast, produït per l'empremta dels temps moderns, enfront de la deixades dels palestinencs. Totes les il·lusions resten ofegades pel més pregon desengany davant de tants aspectes estrafalaris, però que hom fa el badoc per tal de contemplar-los. La realitat, en el centre de Jerusalem, són els carrers bruts i estrets, amb empedrats relliscosos i plens de llot, en els quals perillen les cames dels vianants. Ací i allà un fragment de columnes i una inscripció mutilada recorden vagament alguna cosa sagrada, i res més.
En aquests carrers una multitud vària circula contradirecció; homes bruns i negres amb turbants, amb caftans, amb espellifades caputxes, empenyen contra la corrent els seus ases tossuts, i altres vegades un dromedari, amb el cap per damunt de tot, movent lenta però inexorablement les seves quatre poetes i rascant les tendes i les persones amb la càrrega que li sobreïx de l'esquena punxaguda, obstrueix el pas dels vianants.
El moviment comercial de la ciutat rau en aquests carrers com foradades, estrets i bruts, curulls de tota mena de gent que passa entre dues rengleres de tendes com barraques, on són exposats els productes envolts en un núvol de pols, mosques i criatures, sota unes veles estripades que pretenen tapar el sol. Molt sovint, un home bru, amb una grandiosa ampolla penjada a l'esquena, us ofereix orxata o llimonada amb un vas únic que hom mai no veu rentar. [+]
Francesc Blasi Vallespinosa, Impressions d'un viatge a Terra Santa (1926)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada