dilluns, 22 de febrer de 2010

LLIMONERS I PODRIDURA

L'aparició a L'Avenç d'una tria de les entrades d'aquest Far ha generat alguna torna esplèndida. Vicenç Pagès, per exemple, que té a les llibreries i a les llistes de vendes Els jugadors de whist, m'envia un fragment d'una carta de Flaubert on apareix Jaffa. I, amb el seu permís, la tradueixo i la transcric:

Tu em dius que les xinxes de Ruchiouk-Hânem te la degraden; en canvi, això és el que a mi m'encantava. La seva olor nauseabunda es barrejava amb el perfum de la seva pell impregnada de sàndal. (...) Això em recorda Jaffa, allà on, en entrar-hi, vaig sentir l'olor dels llimoners i la dels cadàvers; el cementiri enfonsat deixava veure els esquelets mig podrits, mentre que els arbustos verds gronxaven sobre els nostres caps els seus fruits daurats. No et sembla que aquesta poesia és completa i és la gran síntesi? Tots els apetits de la imaginació i del pensament assaciats a la vegada. [GF]









[Aquí teniu (en anglès) la transcripció d'alguns apunts bastant festius del Voyage en Egypte de Flaubert.]

Cap comentari:

Publica un comentari