Aquí en teniu la primera, que em fa pensar en "los barquers moros" del desembarcament de mossèn Cinto. A la imatge, la barca és aturada davant de la roca d'Andròmeda, a l'entrada del port de Jaffa. Un dels dos vaixells del fons podria ser el de Verdaguer, acabat d'arribar de Port Saïd.
Parlant d'Andròmeda, la filla de Cefeu i Cassiopea, reis d'Etiòpia, va rebre la pitjor part de la ira de Posidó pel fet que sa mare es considerés més bella que les Nereides: el déu del mar va enviar una balena que aterria sens fi les costes del regne, i l'Oracle va dictaminar que per amansir-la calia que el rei lligués la seva filla nua a una roca a tocar de la costa. Allà la va veure Perseu quan tornava volant de matar la Medusa, se'n va enamorar i la va alliberar (amb l'ajut del seu superescut) acabant amb el monstre. Perseu i Andròmeda van tenir un casament sonat (però això és una altra història) i ara lluen al cel en forma de constel·lació, però la roca on ella va estar encadenada va quedar per sempre al davant de Jaffa. Bé, per sempre fins que uns treballs recents de millora del port se'n van endur bona part en calcular malament la dosi de dinamita.
Us passo sengles il·lustracions del mite a càrrec de Gustave Doré...
i del Vasari, amb Perseu alliberant la dama:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada