Tan bon punt tiram les àncores a fons, los barquers moros, cridant, baladrejant i movent sos braços, com si vinguessin a l'abordatge, assalten lo vapor per los dos costats; agafen los farcells i maletes que troben, estiregassant-les un per cada ansa i prenent-se-les de les mans com a cosa pròpia. Lo dret que s'han pres sobre el bagatge l'estenen sobre el pobre viatger, disputant-se'l i estirant-lo un per cada braç, cap a ses barques, amb un brogit i cridòria que eixorden.
La bona sort de navegar amb lo Pare Visitador, i sa gran amabilitat, fan que tingam lloc en la barca del convent, amb tan bona companyia i la de dos pares espanyols, que vénen a cercar-lo. Los acompanyen dos geníssers, o soldats turcs, que viuen al servei dels dos convents de Jaffa i Jerusalem. Van vestits de blau amb ribet blanc, armats de son alfanc i de llur alt bastó amb porra d'argent cisellat, amb què davant la comitiva fereixen les lloses del carrer i les escales del convent, a l'estil dels armats de nostres solemnes processons de divendres sant.
Lo temple no té res de monumental; mes, segons diuen, està fet de pedres del palau d'Herodes de Cesarea. Los paraments nos han fet dubtar de si estàvem en Espanya. En lo pal·li de l'altar major, que deu ser present d'algun català, se llegeix lo nom de Barcelona; les casulles, dalmàtiques i roba blanca són espanyoles, com les de gran part dels santuaris de Terra Santa.
En lo portal del convent se veuen també les armes d'Espanya, però lo més espanyol de la casa són los tres pares Benet, Bonaventura i el president, Casto Amado, simpàtic fill de la Rioja, que havent servit vuit anys al rei, en temps d'Espartero, ha vingut a servir a Déu en milícia millor, regint, fa vint anys, aquest convent, marxapeu de nostra santa Església en Palestina. Son caràcter respon a son nom d'Amado, puix es l'home més amable del món, i qui estima és estimat. En aquest port s'embarcà la Verge anant a Efes, segons la venerable Agreda; vuit-cents anys abans s'hi havia embarcat Jonàs, que fugia de l'obediència del Senyor, trobant feixuga per ses espatlles la missió de profeta.
Los jardins de Jaffa, que tal són sos voltants, són verds i ufanosos com l'horta de València. Hi verdegen los tarongers i llimoners, carregats de flors d'argent i fruites d'or; les moreres al costat del cactus, i el magraner, que amb sa vermella flor recorda la de la rosella, la flor catalana, que m'agrada veure esbadellada ací en Orient, quan en nostre país encara no poncella.
Jacint Verdaguer
Ve de > Parla el pelegrí (1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada