Com funciona l'atzar: en menys un parell d'hores coincideixo amb dues persones originàries de Tànger. Primer, un estudiant que treballa en la digitalització "intel·ligent" de mapes de Tel Aviv de diferents èpoques; llavors, un vigilant ja bastant gran a l'entrada de la biblioteca central de la universitat (aquí cada entrada té el seu vigilant), que diu alguna cosa en francès i com que li responc en aquesta llengua és com si es despertés, i quan I. li pregunta d'on prové ens explica que de Tànger (no diu del Marroc: diu de Tànger), la ciutat oberta, el niu d'espies, l'escenari de Bowles, el condomini ocupat durant tota la segona guerra mundial per l'exèrcit espanyol en un episodi curiosament esborrat del nostre univers mental. Passem a parlar en castellà, i llavors m'adreço en anglès per pagar uns llibres vells que la biblioteca salda a la noia que té al seu costat, davant de la caixa. Ella em respon en hebreu, enriolada per la barreja de llengües, i mirant-se el seu company com si l'hi tornessin a presentar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada