dissabte, 14 de novembre de 2009

LLETRES

En un passadís de la universitat em presenten a E., que després de l'inevitable tempteig d'un idioma a un altre per poder comunicar-nos acabo deduint que parla quatre llengües. "Tu també, no?", addueix, educada. Home, sí, però en el teu cas amb el petit detall que cadascuna (hebreu, rus, japonès i anglès) usa un alfabet diferent. I jo, que em pensava que venia d'un país obert al món que llegeix el món amb els signes d'un sol alfabet, encara maldo per veure el piu dels trons que distingeix la het de la tav, la vav de la zain...


1 comentari:

  1. Provar d'aprendre hebreu és una bona cura d'humilitat pels que ens pensem que tenim facilitat pels idiomes només pel fet de creure'ns bilingües.

    ResponElimina