TEMPESTA

A un pas de Jaffa, em miro el mar de Jonàs des d'una finestreta per on s'escola l'aigua al catorzè pis d'un hotel enmig de la tempesta amb altes onades i vent abraonat com si els hagués descrit un guionista bíblic. I penso en els que llegint el tercer cant del Nabí potser pensàvem quina imaginació, aquest paio: doncs no, Carner ho devia veure a Beirut així com ara, amb el mar estenent-se irat cap a ponent. Si és que no va haver de saltar mai per alguna borda.