dimarts, 17 de novembre de 2009

PARLA EL PELEGRÍ (1)

Cap a Jaffa, 11 d'abril [de 1886]

Decididament lo patriarca sant Francesc, amic dels pelegrins, vol acompanyar-nos a la Terra Santa, de la que és digne i providencial guardador. Entrant a Port-Saïd, nos digueren adéu-siau los dotze simpàtics pares caputxins que volen a la conquista espiritual de les Carolines; al sortir-ne, en lo vapor de les Messatgeries Franceses, nos hi dóna el Déu vos guard altre fill de sant Francesc, més elevat en la jerarquia de l'Orde, lo savi, humil, piadós i amabilíssim P. Farnesin, visitador dels convents de Palestina. L'acompanya lo venerable fra Buccelli, conegut per sa eloqüència i sos escrits. Venia abatut per una llarga i penosa malaltia, i , ple de fe, s'aconhortava en mig de la mar, amb aquelles misterioses paraules del psalm 64: Spes omnium finium terrae, et in mari longe, que esbrinava sàviament, trobant-hi una gota de mel per a sa tribulació, quan se vegeren allà d'allà blavejar los cims de la terra enyorada. Montana Judeae, exclamà ell, que ens parlava en llatí, signant-nos-les amb lo dit.

Sota un vel de tristes bromes, que esqueia molt bé a aqueixa terra viuda i desolada, se'ns apareix, amb les primeres llums del dia, la terra promesa de Moisès, la pàtria del Messies esperat i desitjat per tots els pobles, i, ai!, solament aquí desconegut i rebutjat, la terra predilecta de l'Altíssim!, que ingrata li pagà tant i tant incomprensible amor amb una corona d'espines i una creu. M'agrada veure un munt de boira sobre la terra deïcida; al front de la que, havent conegut a Jesucrist, lo deixà per Mahoma, verament li escau un negre turbant de núvols. Mes no triga a esqueixar-se la boirada, retirant-se a negres borrallons que es van esblanqueint i apetitant al bes de foc del sol de Palestina.
 Jacint Verdaguer


El text continua a > Parla el pelegrí (2)...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada